Però el sector que ocupa el primer lloc en més estats, en concret en nou, és el financer -banca i assegurances-, que en el cas espanyol se situa en segon lloc. El segon lloc en el rànquing general és de la informació i la comunicació (és el més ben pagat en sis estats i el segon més ben pagat en vuit estats més), però a Espanya cau fins al quart lloc.

Per contra, en la gran majoria d’estats de la UE el sector més mal pagat és el de l’hostaleria i la restauració, excepte en tres dels estats membres: Espanya, Malta i Eslovènia. A Espanya el sector més mal pagat és el de les activitats administratives i serveis auxiliars.

L’enquesta també estudia les diferències salarials en els diferents estats membres. Espanya se situa en el dotzè lloc pel que fa a diferència entre els que guanyen més i els que guanyen menys. Però s’ha de tenir en compte que l’enquesta és sobre treballadors en actiu i, per tant, no reflecteix les desigualtats amb els desocupats. Per tant, aquesta estadística no té en compte l’alta taxa d’atur a Espanya.

L’estat amb més igualtat salarial és Suècia, seguit de Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia i França, mentre que els estats on hi ha més desigualtat de retribucions són Polònia, Romania, Xipre i Portugal. Per mesurar aquesta desigualtat l’enquesta té en compte la diferència de retribucions entre el 10% dels treballadors que més cobren i el 10% dels que menys guanyen. En el cas d’Espanya, els que tenen una retribució més alta guanyen 3,3 cops més que els que la tenen més baixa, i dos cops més que la mitjana de tots els treballadors.

Suècia, l’estat amb més igualtat

Entre els estats membres, on hi ha menys diferència de sous entre els més ben pagats i els que cobren menys és Suècia, ja que els que guanyen més cobren 2,1 cops més que els que menys, mentre que la diferència més alta es produeix a Polònia, on la ràtio puja a 4,7 . Després de Polònia, on hi ha més diferència és a Romania (4,6 vegades més), Portugal (4,3 vegades més), Bulgària (4,2) i Irlanda (4,1).

Portugal, a més, és l’estat amb més diferència entre els que cobren més i el sou mitjà, ja que els treballadors portuguesos més ben pagats cobren quasi tres cops més que el sou mitjà. Per la seva banda, Estònia era l’estat amb més diferència entre els sous més baixos i el sou mitjà, ja que aquest era dos cops superior als ingressos dels que més guanyen.

El 2014, segons l’enquesta, la proporció de treballadors amb salaris baixos mostrava grans diferències entre estats de la UE. Els percentatges més elevats de treballadors amb salaris baixos són a Letònia (25,5%), Romania (24,4%), Lituània (24,0%) i Polònia (23,6%), seguit d’Estònia (22,8%), Alemanya (22,5%), Irlanda (21,6%) i el Regne Unit (21,3%). En contrast, menys del 10% dels empleats tenien salaris baixos a Suècia (2,6%), Bèlgica (3,8%), Finlàndia (5,3%), Dinamarca (8,6%), França (8,8%) i Itàlia (9,4%). En aquest cas, Espanya ocupa una bona posició, ja que és el novè estat de la UE on hi ha menys salaris baixos. Una proporció millor que a Alemanya, el Regne Unit o Holanda, i per sota de la mitjana tant de la UE com de la zona euro.

En concret, la proporció de treballadors amb salaris baixos a Espanya era el 2014 del 14,59%, amb una lleugera millora sobre el 2010, quan eren el 14,66%, però encara superior al 2006, quan els treballadors amb sous baixos eren el 13,37%. Això sí, amb grans diferències per sexes. Així, a Espanya el 2014 els homes treballadors amb sous baixos eren el 9,78% dels ocupats, mentre que les dones amb sous baixos eren el 19,84% de les ocupades.

Bulgària té els sous més baixos

La diferència d’ingressos dels treballadors dels estats de la Unió Europea, expressada en ingressos bruts en euros per hora treballada, és molt gran, quinze vegades superior al país on és més alta (Dinamarca, amb 25,5 euros per hora) respecte al més baix (Bulgària 1,7 euros per hora). Espanya, en aquest cas, se situa a la meitat de la taula, amb 9,8 euros de mitjana, que no obstant és inferior al salari més baix de França, que és de 9,9 euros per hora.

Tot i això, les grans diferències entre els estats membres de la UE s’han de matisar, segons destaca la mateixa enquesta de l’Eurostat, en funció del poder adquisitiu a cada estat membre. Llavors, el sou a l’estat on els treballadors són més ben pagats supera només en cinc cops l’estat on estan més mal pagats. En aquests cas els més ben pagats són a Dinamarca, Irlanda, Bèlgica, Alemanya i Luxemburg, mentre que a l’extrem oposat de l’escala els ingressos bruts per hora mitjana més baixos són a Bulgària, Romania, Letònia i Lituània.