El Periòdico, 15/03/2017 00:05
L'empresa Projecte Recerca Serentill, amb seu al Segrià (Lleida), va presentar al desembre de 2016 el seu projecte per recuperar les mines del Ripollès, a Queralbs i voltants, amb l'explícita finalitat d'extreure or. Segons els seus càlculs, esperen obtenir uns 1.500 quilos d'or anuals i cobrir amb ells els 65 milions d'euros d'inversió que necessiten per al projecte.
No obstant això, l'inici de l'activitat -amb una primera fase d'investigació de la zona durant tres anys- està en espera, pendent del permís de la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial (DGEMSI). Serentill esperava obtenir-lo a principis d'aquest any, però el procés està trigant més del previst a causa de l'avaluació de l'impacte ambiental i les al·legacions municipals.
La idea central del projecte és aprofitar dues antigues mines de la zona, de les que fa un segle s'extreien plata i plom i on una empresa nord-americana va trobar en els anys 80 indicis d'or.
L'empresari lleidatà Josep Serentill lidera el projecte, per al qual ha reclutat a geòlegs i experts del sector. En la presentació de desembre l'empresa va assegurar que es crearan 100 llocs de treball permanents, per als que esperen contractar gent de la zona. No obstant això, el projecte no ha tingut bona acollida en el territori. Conflicte amb l'extensió del parc natural
El principal obstacle és la localització de les mines, ja que algunes formen part del jove Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, creat al setembre de 2015. El parc va presentar de seguida un informe desfavorable, davant el que Serentill va decidir curar-se en salut i aquest gener va excloure del projecte la porció de territori que coincidia amb el parc natural. La modificació, adoptada per facilitar l'obtenció del permís de la Generalitat, ha provocat, però, que l'autorització es retardi encara més.
Segons han explicat a La Vanguardia representants de DGEMSI, la tramitació del permís començar amb l'extensió original de les mines a explotar i per això van demanar un informe d'impacte mediambiental al Departament de Territori i Sostenibilitat, per assegurar que el parc natural no corria perill.
La decisió d'excloure part de la superfície ha exigit tornar a començar el procés i revisar si realment ja no s'inclouen espais del parc natural. "Si això es compleix, no serà necessari l'informe mediambiental", han explicat. Mentre es revisa la documentació el projecte no pot començar la prospecció prèvia i té molt més complicada la captació d'inversors. Rebuig ecologista i al·legacions municipals
A més del parc natural de les capçaleres dels rius Ter i Freser, també s'ha declarat en contra de l'explotació minera l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG). En un comunicat, els ecologistes van destacar que el projecte presentat per Serentill "no té en compte els possibles impactes ambientals de la campanya de sondejos". Temen concretament per les aigües subterrànies i aqüífers, que proveeixen els municipis de tota la zona. A més, afegeixen, tampoc es tenen en compte "les espècies protegides que es podrien veure afectades", ni l'impacte sobre el paisatge, les activitats del territori o la gestió dels residus generats per una futura explotació.
El Consell Comarcal del Ripollès i els ajuntaments de la zona també s'han unit a aquestes denúncies. De fet, la presentació de Serentill no va comptar amb la presència de cap representant municipal de la comarca. A més de resoldre la qüestió de l'estudi ambiental, la Direcció General d'Energia de la Generalitat també ha de sospesar les 11 al·legacions que han rebut els últims mesos. Entre elles hi ha les objeccions que han presentat els consistoris de Queralbs, Planoles i Pardines. Tècniques no contaminants, sense nous túnels
L'empresa defensa que les tècniques que es faran servir -molt diferents de la mineria del segle XX- no generaran residus contaminants i que l'aigua no es veurà afectada perquè les mines estan situades a un nivell superior al freàtic. Alhora, Serentill promet que l'exterior de l'explotació tampoc es veurà modificat, ja que s'aprofitaran els túnels ja existents, sense necessitat d'obrir nous accessos a l'interior de la muntanya.
El president de la companyia, Josep Serentill, va assegurar en roda de premsa al desembre que el projecte s'ajusta a la llei escrupolosament i que les administracions no tindran motius legals per oposar-s'hi. "Per decret llei un alcalde no pot prohibir", ha advertit. Les dues mines que vol reobrir són la mina Saragossa de Queralbs, que es va començar a explotar el 1894, i la mina Espinosa de Toses, on creuen que es concentraria l'or. L'empresa preveu aprofitar també altres minerals presents en les galeries, com plata, zinc i plom, de menys valor però també comercialitzables.