TAULA-DEBAT SOBRE LA MINERIA DEL FUTUR EN EL NOSTRE PAÍS
El passat 5 de maig el Col·legi d'Enginyers Tècnics i de Grau en Mines i Energia de Catalunya i Balears va tenir l'immens plaer i honor d'acollir, per primera vegada, la reunió del Consell General de Col·legis Oficials d'Enginyers Tècnics de Mines i Graus en Mines i Energia.
Fins a Barcelona es van desplaçar els degans de tots els Col·legis d'Espanya, juntament amb els seus acompanyants, per passar un cap de setmana molt intens des de la perspectiva professional, social i lúdica.
Aprofitant tan immillorable ocasió, el Col·legi d'Enginyers Tècnics i de Grau en Mines i Energia de Catalunya i Balears va organitzar un acte professional de benvinguda, obrint la possibilitat d'assistir a tots aquells companys i companyes que volguessin acompanyar-nos. I així va ser com es va gestar l'organització d'una taula-rodona a la seu de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, per debatre sobre LA MINERIA DEL FUTUR EN EL NOSTRE PAÍS.
El debat va comptar amb la participació de quatre ponents de gran nivell i, tal i com es va demostrar al llarg de la jornada, amb moltes coses a dir sobre la nostra activitat i la nostra professió.
Els membres de la taula rodona van ser:
• Pere Palacín - Director General d'Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.
• Jaume Massó - Director de l'Institut Cartogràfic i Geològic de la Generalitat de Catalunya.
• Joan Palau - Subdirector de Geologia i Geotècnia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
• Alfons Porro - President del Gremi d'Àrids de Catalunya.
• Jose Luis Leandro - President del Consell General de Col·legis Oficials d'Enginyers Tècnics de Mines i Graus en Mines i Energia.
I com a moderador del debat:
• Juan Ignacio Navarro - Degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics i de Grau en Mines i Energia de Catalunya i Balears.
Al llarg de l'intens col·loqui que va haver entre els participants es van tractar diversos temes d'actualitat i de futur sobre la mineria, dividint l'estructura del debat en diferents blocs que podríem resumir en els següents:
• Iniciativa de la Comissió Europea anomenada "Raw Materials", dins del Projecte Europeu Horizon 2020, destinada a la investigació geològica de diferents matèries primeres considerades estratègiques, per al seu posterior protecció.
• Estat de la implementació d'aquestes polítiques a Catalunya i Grau d'investigació minera de matèries primeres estratègiques. Casos recents sobre projectes de recerca d'or al Ripollès i fracking.
• Síndrome NIMBY (Not in my back yard) en relació amb la indústria extractiva d'àrids. Diagnòstic de la situació i possibles solucions per vèncer la pressió social sobre les pedreres.
• Incidència de les polítiques municipals en la indústria extractiva d'àrids. Malgrat que les autoritzacions necessàries per a una pedrera depenen de la Generalitat, en moltes ocasions, els ajuntaments afectats condicionen la seva viabilitat. Diagnòstic i possibles solucions.
• Situació jurídic / administrativa de les explotacions de potassa a la conca salina de la comarca del Bages.
• Preocupant falta de matriculacions d'estudiants en els estudis de Mines que s'imparteixen a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa. Consideració d'aquests estudis com a estratègics per al país.
Al principi, l'acte estava organitzat de manera que al final del debat, el moderador pogués fer un resum de les conclusions que va anar recollint al llarg del col·loqui. Amb tot, la intensitat i freqüència de les intervencions dels ponents, van aconseguir enriquir i dinamitzar per si sols el ritme del debat encara que finalment es prolongués més del previst i no quedés temps per recollir les conclusions de la jornada.
Aquestes són, a manera de titulars, les conclusions del debat:
- Quant a la presència de matèries primeres a Catalunya, catalogades com a estratègiques en el Raw Materials - Horizon 2020, hi ha evidències de wolframi i fluorita.
- Necessitem aventurar-nos a investigar què tenim al subsòl en capes més profundes al que fins ara s'ha investigat. Per a això, és imprescindible que sorgeixin iniciatives amb les inversions necessàries i que comptin amb el suport de l'administració.
- Quant a la investigació minera, on hi ha mines, segur que hi ha més mina. És a dir, que la investigació de nous jaciments, s'ha d'iniciar allà on hi ha o hi ha hagut explotacions.
- Quan l'administració legisli en matèria de planificació urbanística ha de tenir en compte la presència dels recursos miners al territori per assegurar la seva protecció i adequada explotació.
- Referent al fracking, i segons el dades de què es disposen, es calcula l'existència d'un volum de gas aprofitable únicament per abastir Catalunya durant 7 mesos.
- Sobre el permís d'investigació d'or al Ripollès, hi ha indicis que es tracta d'una operació especulativa. L'administració minera està per defensar la mineria i la seva investigació, no per afavorir operacions especulatives.
- La mineria s'ha de considerar una activitat supra-municipal, no obstant això no pot abstreure de les molèsties que temporalment ocasiona al territori. Per a una millor convivència, les empreses mineres no trigaran a incorporar a les seves plantilles al costat dels miners i ambientòlegs, algun sociòleg per comunicar millor amb el seu entorn.
- El sector ha de fer també autocrítica, i lluitar, colze a colze amb l'administració miner-ambiental contra aquells explotadors que no tenen incorporades bones pràctiques.
- Quant a la mineria de la potassa de la conca minera de la comarca del Bages, l'última paraula la té un jutge. L'administració miner-ambiental farà tot el possible perquè l'activitat continuï.
- El problema de la manca de matriculacions a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa, és un problema comú a les 15 universitats en què s'imparteixen estudis de Mines a Espanya. La solució passa per continuar sensibilitzant a la gent jove de la importància d'aquests estudis per a la societat, de les moltes possibilitats que ofereixen i de les múltiples sortides professionals, a més de les explotacions mineres, que atorguen aquests estudis. Clarament es tracta d'uns estudis que són estratègics per al país i l'administració ha de col·laborar a convèncer a les universitats que algunes carreres, com en aquest cas, no s'han de mesurar únicament pels costos de la seva impartició.
- Finalment, en un exercici de futurologia, es va demanar a tots els ponents que descrivissin com s'imaginen la mineria al nostre país d'aquí a 50 anys. La resposta agrupada, ja que molts coincidien en la seva descripció, va ser que serà sostenible, amb beneficis per als explotadors però també per al territori afectat, tecnificada, amb major nombre d'explotacions subterrànies i amb un augment en la transformació positiva i aprofitable per a la societat del entorn.
Un cop finalitzat el debat, es va obrir un torn de preguntes i aportacions per part del nombrós públic que va assistir a la Taula Rodona. Posteriorment es va servir un còctel on els assistents van poder departir relaxadament amb tots els participants del debat així com amb els degans de tots els Col·legis d'Enginyers Tècnics i Graduats de Mines d'Espanya.