S’imposa -i urgeix-, doncs, un pla de xoc de recuperació de l’economia nacional que passa per encaminar les ajudes europees cap a l’obra pública. Aquesta mesura permetria, d’una banda, transformar en inversió i en actius uns capitals que podrien ser destinats només a despesa (ajudes, subsidis...). Per una altra, generaria activitat en altres sectors i serveis i, per tant, contribuiria a la recuperació de llocs de treball. I, finalment, serviria per dotar el país de les infraestructures necessàries per a afrontar els desafiaments tecnològics, energètics, mediambientals i logístics que ens assegurin una major competitivitat i, per tant, minimitzin l’impacte de futures crisis econòmics.